Actualment, no disposem de cap prova (ni analítica de sang, ni proves d’imatge, etc.) que permeti diagnosticar el TEA.
Tot i això, existeixen dos instruments molt bons (a nivell de sensibilitat i especificitat) que són l’ADI-R i l’ADOS que tot i que d’entrada eren usats només per a recerca, donat el seu valor, de fa un cert temps s’està utilitzant també en la clínica.
L’ADI-R és una entrevista semiestructurada que es fa als pares del nen.
L’ADOS és una avaluació semiestructurada de la comunicació, la interacció social i el joc o l’ús imaginatiu de materials, per a qui sospitem d’un diagnòstic de TEA.
No són instruments que permetin diagnosticar per si sols. El diagnòstic és fruit de la valoració interdisciplinària de l’equip (psicòleg, neuropediatra, etc.) I aquests instruments ens ajuden molt, i sobretot, a l’hora de confirmar una sospita i a l’ hora de fer un diagnòstic diferencial.
Particularment, nosaltres ens hem format en aquests dos instruments i els passem quan ho creiem adequat.
