En aquesta edat, la teva filla deu oposar-se a moltes coses, deu dir que no sovint, es deu enfadar, perquè és un moment en què ja hi ha prou llenguatge com per expressar el que vol, el que no li ve de gust, etc. S’està formant la seva pròpia identitat. I li cal saber quan se li diu que no, per quin motiu se li diu, etc.
La cadira de pensar, de fet, no ajuda la teva filla, en el sentit que ella allà asseguda no pot “pensar” en el que ha fet o dit, per si sola, cal que l’ajudem nosaltres a fer-ho.
Haurem d’ajudar-la a identificar com se sent (enfadada, frustrada, enrabiada,…) i convé que li mostrem que ens en fem càrrec, alhora que li donem les explicacions (breus i entenedores) sobre allò que ha passat o allò que li hem dit.