Tenir un germanet implica un canvi important en la vida familiar. Pel que fa al nen, acostumat a estar sol amb els pares, implica deixar de ser “el petit” i “l’únic”. Tot això requereix un temps d’assimilació en què el nen pugui trobar novament el seu lloc.
Tenir un germà genera als nens sentiments oposats. Per un cantó, l’estima cap a l’altre, i per altre, la ràbia i la gelosia de sentir-se exclòs, haver de compartir, etc.
De vegades, costa acceptar que els germans es discuteixin, s’enfadin, i fins i tot, desitgin que l’altre millor que no hi fos. Si entenem que són sentiments que tots els nens tenen, i que aquests, coexisteixen amb els sentiments d’estima cap al germà podrem ajudar el nen a acceptar-ho i entendre-ho.
Davant d’aquesta barreja de sentiments els nens tenen reaccions molt diverses quan neix un germanet:
- fan un retrocés en coses que ja estaven assolides
- s’enganxen més als pares
- se’ls veu més nerviosos
- es tornen més grans i autònoms
- no volen saber res del germanet
- sel’s desperta un desig de cuidar molt al germà
Totes elles són expressions dins la normalitat. Si aquestes situacions s’allarguen o són extremes, podeu consultar al CDIAP i en parlem.